Filosofia

Margarita Boladeras, catedràtica d’ètica de la Universitat de Barcelona, ha escrit un llibre molt important sobre eutanàsia: El derecho a no sufrir. Argumentos para la legalización de la eutanasia (Los libros del lince), plantejant el tema del dret a la mort des del concepte de pietat.

En parlarem dimarts a l’Ateneu en un acte públic i gratuït (com tots els que es fan a la casa, si la SGAE no opina el contrari) , que vol ser també una reflexió contra el ’segrest’ de la vida per la tecnologia mèdica.  Quan encara és recent el trist episodi italià en què l’Estat i l’Església han estat impedint la llibertat per deixar de patir d’una jove, pensar l’eutanàsia, aquest acte pot resultar molt interessant per clarificar idees.

Per cert: no us podeu perdre el web exhaustiu de Margarita Boladeras sobre bioètica

http://www.bioeticanet.info i fins dimarts a les 19:30.

I dimecres, reiniciem el cicle de Medievals amb Arnau de Vilanova i Ramon Llul !!

Amb una conferència el proper dimecres de Raquel Bouso, profesora a la Universitat Pompeu Fabra, sobre El Zen, tema del qual acaba de publicar un llibre molt important a Ed. Fragmenta, s’inicia un nou cicle sobre Pensament Oriental a l’Ateneu. Tindrà continuïtat al març amb una conversa amb Halil Bàrcena sobre el Sufisme i un debat entre el jesuïta Xavier Melloni i el filòsof catòlic Francesc Torralba sobre Orient i Occident.

Diuen que el Zen (o zazen) és la meditació que té per objecte estar despert. En tot cas, quedem-nos amb una frase d’un vell mestre zen: El més difícil no és compli amb el deure. El més difícil és saber on és el deure. Dimecres hauríem de pensar-hi. Us esperem.

El proper dimarts els membres de la secció de filosofia de l’Ateneu Barcelonès tenim convocada una reunió de funcionament per debatre les línies d’actuació del grup per al curs vinent. A més de ser una exigència del programa electoral, la reunió haurà de servir per plantejar alguna cosa més que el famós ‘¿què fem?’.

Quan em vaig presentar a les eleccions, vaig escriure que volia programar ‘filosofia per a ciutadans’. Pensava, i segueixo pensant, que una de les causes del ‘baix sostre’ que molt sovint tenen les discussions polítiques i culturals (o millor, culturals i polítiques, per posar les coses en l’ordre racional) és conseqüència d’un profund desconeixement del vocabulari, és a dir, de les eines bàsiques del debat.     L’Ateneu, com a instrument de cultura urbana, és a dir com un espai que és de la ‘ciutat’ però no de cap partit, pot fer una bona tasca de difusió gratuïta i oberta a tothom. Per això varem iniciar una revisió de la història de la filosofia, començant per una visió general dels grans corrents del pensament [publicada al llibre col·lectiu Històries de la Filosofia, Barcelona: La Busca, 2008] i hem seguit després amb cicles dedicats al Pensament Grec i al Pensament Medieval, que enguany està tenint un gran èxit. Si tot va bé, al febrer iniciarem també de manera temptativa un cicle sobre Pensament Oriental.     També creiem que hem de donar suport a llibres d’assaig i de filosofia importants que sovint no troben el seu forat en les planes dels diaris. Hem parlat a fons sobre els seus llibres recents amb amics com Xavier Rubert de Ventós, Lluís Sala-Molins, Norbert Bilbeny, Anna Sarsanedas, Josep-Maria Terricabras o Pere Saborit i esperem fer-ho aviat amb Margarita Boladeras que ha publicat un interessant text sobre El derecho a no sufrir. No ens interessava fer ‘presentacions’ de llibres, sinó autèntics debats. I suposo que si vareu acompanyar-nos quan, per exemple, en Terricabras va presentar el mes passat la seva nova traducció d’El malestar en la civilització (Accent, 2008) tothom pot entendre la diferència entre ‘presentar un llibre’ i discutir-lo a fons.     Finalment també hem commemorat algunes dates especialment significatives, com ara el centenari de Lévi-Strauss, no tant pel que aportaven des del punt de vista històric com pel seu ‘contingut de futur’.     Quan es va plantejar el programa electoral hi havia també algunes línies de fons que volíem potenciar. Es tractava de portar a l’Ateneu veus noves, sovint del món de l’ensenyament secundari que per falta de tribuna universitària no han tingut el ressò que mereixerien. Em sembla que podem estar raonablement contents d’haver obert les portes a pensadors com Concha Fernández Martorell, Gregorio Luri, Sergi Mas o Joan Cuscó, per dir només uns noms que fa només tres anys eren poc coneguts i que ara són imprescindibles en el debat filosòfic del país. Un cicle com el del setembre passat Viure bé sense fer malbé sobre ètica i medi ambient, coordinat per la professora de la UAB Marta Tafalla, és una experiència que convindria continuar en altres àmbits, potser repensant el format. En canvi, ens va fallar en part un cicle de feminisme el curs 2007.     I d’ara endavant, què? En els darrers anys, el pes de la secció ha estat portat bàsicament per gent que prové de les reunions dels dissabtes al Liceu Joan Maragall (que ha subvencionat també l’edició d’alguns llibres de la secció, des del ja mític Al voltant de Kant (2006), coordinat per l’enyorat Lluís Alegret). Ara que l’Ateneu està en l’horitzó dels 4.000 socis cal preguntar-nos com obrim la gestió, com donem responsabilitats a joves companys i com fem que la cultura filosòfica tiri endavant a l’Ateneu ara que la nostra institució fa 150 anys.

Sobre la manera d’encarar el futur, hem de parlar-ne amb tots vosaltres i fent les coses amb el màxim consens i oberts a la diversitat que és marca de l’ateneisme. Per parlar sobre tot això, us esperem dimarts a les 19:30. No falteu.  

Trobo per l’Ateneu els amics de l’associació Ateus de Catalunya, alguns dels quals són també membres de la Secció de Filosofia de la casa. Em comuniquen que, entre els seus projectes per al nou any hi ha el de fer voltar per Barcelona al gener un Ateubús, és a dir, que han contractat (i pagat!) publicitat als autobusos de la TMB amb la llegenda: ‘Probablement Déu no Existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida’. La campanya és una continuació de la que el filòsof Richard Dawkins (autor de El espejismo de Dios) i la British Humanist Association van iniciar a l’octubre a diverses ciutats angleses i que ara per així dir-ho ’s’exporta’ arreu del món.

És l’autobús un bon lloc per fer debats teològics? En tot cas, tot el que sugui provocar debat és positiu. Si Déu està a tot arreu, que l’ateisme arribi a l’autobús sembla, com a mínim, prudent.  

Em demanen que faci arribar a tothom informació sobre el seu web, en què donen més informació sobre la seva iniciativa i, òbviament, demanen ajut econòmic. Per això serveix un Ateneu: per fer circular idees - i aquest cop en autobús.

L’adreça és http:://www.busateu.org. I el debat està al carrer. ¼/p>

A l’Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, nº6, Barcelona), dimarts vinent, dia 2 de desembre (fum, fum, fum) i puntualment a 2/4 de 8, Josep-Maria Terricabras ens presenta la seva traducció d’ El malestar en la civilització. Conversarem amb Terricabras sobre la vigència de les idees de Freud al cap de 70  anys. Que és tant com pensar sobre la vigència de la modernitat. ¿És Freud, com deia el poeta Auden, ‘un estat d’ànim’ ? (potser l’estat d’ànim del pessimisme cultural, per ser més exactes?) . O  sols té sentit a condició d’entendre’l com una icona de l’època pop? Per a alguns El malestar…  és una obra clàssica, destinada a subsistir perquè cada cop és més fàcil de veure que  la civilització no ens fa feliços per moltes promeses que ens faci…  ¿L’11 S va ser la confirmació de les seves tesis sobre el nihilisme? Vet aquí una sèrie de bones preguntes que us convidem a pensar amb nosaltres en el debat (obert) entre Ramon Alcoberro i Josep-Maria Terricabras.

Dimecres continuarem pensant sobre el xoc de civilitzacions però en clau medieval i en el cicle que coordina el professor de la UAB, Jaume Mensa. El doctor Puig Montada de la Universitat Complutense de Madrid (i magnífic traductor al català de L’ensorrament de l’ensorrament)  ens parlarà sobre la tolerància des del punt de vista de l’Islam en Averrois i la lectura del Corà: potser és tot un exemple de ‘lectura dissortada’ perquè l’Islam tolerant d’Averroes va influir més en Pico della Mirandola o en Giordano Bruno que en el món musulmà. Però és una altra experiència de la interculturalitat medieval que seria una llàstima perdre de vista en el món que s’acosta, perquè totes les experiències sumen.

Per  cert, aquests dies en les tertúlies de l’Ateneu, el de la secció d’economia dinen amb Antoni Montserrat per parlar de les exportacions catalanes, els de la Borraleres discuteixen amb en Vives de la Cortada sobre l’elecció dels ponents al Consell Superior de Justícia i la Jazz Band de la Universitat de Knox commemora el Nadal divendres amb nosaltres. A l’Ateneu hi estan passant moltes coses.

Hi hagué una època en què Homer no era el pare de la família Simpson, sinó el pare dels grecs. Intentarem recordar aquests temps (noucentistes, helas!) en la presentació d’un llibre important, a l’Ateneu Barcelonès la Introducció a la Ilíada del professor Jaume Pòrtulas, tot just publicat per la Col. Bernat Metge.

Dimarts, 25 de novembre, a les 19:30, a la Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès ens acompanyaran Francesc Guardans, vicepresident de l’Institut Cambó; Ramon Alcoberro, filòsof (UdG); Joan Sanmartí, professor d’Arqueologia (UB); Jaume Pòrtulas, professor de Filologia Grega (UB) i autor del llibre.  Però, sobretot, ens acompanyarà una certa nostàlgia. La del món clàssic. Esteu convidats a participar-ne.    http://www.institutcambo.org/agenda_det.php?id=56

Aquest mes, Claude Lévi-Strauss, l’home que ens va ensenyar que els primitius i els exòtics no existeixen, fa cent anys i tota Europa commemora el clàssic vivent. L’home que va posar la diferència com a regla i que va mostrar la diversitat com a valor arriba a l’alçada del seu centenari amb una obra plena i vigent, capaç encara d’ensenyar-nos moltes coses.

També a l’Ateneu Barcelonès tindrem dimarts vinent dia 11 (a 2/4 de 8)  l’antropòleg Manfred DÍEZ  GARCIA per parlar-ne. Hi ha alguna cosa de simbòlic en el fet que Lévi-Strauss tanquès la seva producció escrita fa tres anys, precisament amb un curt assaig sobre Ramon Llul amb què va agraïr el Premi Internacional Catalunya.  A tal senyor, tal honor.

I dimecres dia 12 un altre tast del cicle ‘Els Medievals’ que per a sorpresa dels organitzadors, està aplegant més de 50 persones cada dimecres. Aquest cop parlarem de les relacions entre cristianisme i islam a l’època medieval amb dos autèntics savis: Alexander FIDORA i Òscar DE LA CRUZ.  Que segueixi la festa de l’esperit. Hi esteu convidats. ¼/p>

Eguany a la secció de filosofia de l’Ateneu Barcelonès dedicarem un cicle sencer ni més ni menys que a la Filosofia Medieval, un tema que fa anys que no es tracta gaire fora de la Universitat i que ara està en un cert moment de ‘revival’ arreu d’Europa per motius diversos. Si el curs passat l’objecte d’estudi va ser Grècia i la seva petja, ara per pures raons de coherència ‘tocava’ l’època medieval -i amb l’ajut de Jaume Mensa (UAB) i amb un bon planter de professors catalans esperem dedicar set o vuit autèntiques lliçons de filosofia perfectament contemporànies al voltant d’aquest tema, en aparença tan ‘antic’.

Algú pot dir que amb el que està passant al món (heu llegit avui les portades dels diaris?) estudiar els medievals és un bonic exemple d’escapisme. Típica fugida d’una realitat que no ens agrada. I la resposta ha de ser: ‘De cap manera!’ Parlar i pensar sobre medievals, vés per on, pot ser una manera molt interessant d’aprendre sobre el nostre present. L’època medieval vol dir ‘el naixement d’Europa’ i Europa és avui el nostre marc. L’època medieval significa també el primer gran xoc de civilitzacions (i la nostra relació amb l’Islam és encara un tema de debat inesgotable). L’època medieval és, encara, un temps per a discutir sobre les formes del mestissatge (el primer mestissatge de la nostra cultura és la rcepció de l’Aristòtil grec a partir de l’àrab i el siríac). I, a més, l’època medieval és la del naixement de la ciutat i la de les tres cultures (que en època multicultural mereix ser repensada).       Dimecres dia 15 d’octubre comencem amb un debat sobre la relació entre medievals i romans, a càrrec de dos professors ben coneguts de l’Autònoma, Jaume Medina i Raúl Gabás que parlaran sobre Ciceró i Sant Agustí. El dimecres 29 tindrem també el professor sobre La filosofia dels grans monestirs, a càrrec del professor Udina. I d’aquí endavant una o dues conferències cada mes, sempre per pensar i aprendre coses noves. Us hi esperem. I per als afectats per la crisi i la ciutadania en general: les conferències de filosofia a l’Ateneu són gratuïtes. Tot i que com més socis, més independència. I més actes…   

Amb una magnífica conferència de Josep Maria Torras i Ribé sobre l’11 de setembre, començàvem a retrobar-nos a l’Ateneu, un cop passat l’estiu, alguns culs de mal asseure. L’autor de Felip Vè i Catalunya -un llibre imprescindible!- va fer una conferència magnífica, en què quedava clar que l’any 1714 fou qualsevol cosa excepte un atzar. Però a part d’agrair la claredat conceptual de Torras i Ribé, aquest post sobre el retorn a l’Ateneu al setembre té un punt de tristesa. Aquest estiu han mort el president del nostre Liceu Maragall de Filosofia, Manuel Satué, Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs.

Tots tres han estat tres professionals de l’ensenyament de la filosofia i gent vinculada a l’Ateneu en diverses èpoques. Formen part d’aquell petit grup de persones que, paucis notus, paucioribus ignotus, han construït la filosofia catalana des d’una de les trinxeres més dures: la de l’ensenyament secundari. Maria Rosa Borràs i Pilar Fibla, com a deixebles de Manuel Sacristan van ser les primeres dones militants del PSUC a la Facultat de Filosofia sota el franquisme i Manuel Satué, com a membre quasi perpetu de les successives Juntes directives del Col·legi de Llicenciats va ser també un home lliurat a la dignificació d’aquest ofici nostre, tan maltractat.

En retornar la democràcia, cap d’ells no va parar la mà, ni va exigir res. Ni honors, ni sous, ni càrrecs. Moren sense la Creu de Sant Jordi, que mereixien de llarg, i sense ni tan sols un homenatge d’agraïment. Però van servir el seu país i només desitjaren allò que van tenir: un lloc en la lluita per la igualtat dels humans. Per això són gent de record imprescindible. Entre tanta retòrica buida que es fa passar per filosofia i només és vanitat, hi ha gent que simbolitza el treball seriós i l’esforç continuat. I que pel seu sol esforç dignifica l’ofici. Gent com el personalista catòlic que fou Manuel Satué, com la lectora de Kant que fou Maria Rosa Borràs i com l’estudiosa de l’ecologisme polític que fou Pilar Fibla.

Cap d’ells no ha pogut deixar-nos una obra escrita considerable, perquè les circumstàncies polítiques del franquisme i la vida absorbent del professor de batxillerat no ho permeteren. Però ens queda la seva lliçó de dignitat, l’amor a l’ofici i la profunda dedicació a l’acte de pensar i fer pensar que és la filosofia. Des de l’Ateneu Barcelonès, els trobarem a faltar.  

Viure bé sense fer malbé és el títol genèric d’una setmana d’actes (15-19 de setembre) al voltant de la temàtica del medi natural, l’ecologia i l’ètica en què comptarem a l’Ateneu Barcelonès amb els pensadors ambientalistes i de l’àmbit tecnocientífic més significatius d’ara mateix. Ens acompanyaran el periodista Antonio Cerrillo (de La Vanguardia), Antoni Vilanova, pioner del periodisme ecologista, Jordi Pigem (especialista en temes de sostenibilitat i decreixement de la Universitat de Barcelona), Montse Escartín i Marta Tafalla (especialistes en el tema de drets dels animals de la Universitat de Girona i de la UAB, respectivament), Pep Puig i Quim Coromines (físics i especialistes en energies alternatives) i tindrem ocasió de veure un DVD sobre les emocions dels animals, amb comentaris de Pilar Fibla. Es tracta d’un programa absolutament “de luxe”, amb ponents potser no gaire coneguts del gran públic però molt especialment significatius de la consciència ambientalista.

Creiem que aquest cicle, programat conjuntament per les seccions de filosofia i ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, té un valor per ell mateix –i ha de servir per donar-nos eines suficients i per avaluar allò que tòpicament alguns anomenen “la magnitud de la tragèdia”. Però també ens pot orientar sobre el sentit d’una ciutadania responsable en el futur. Després de l’ensurt per manca de pluges que Catalunya va patir a les primeries d’enguany, oferir eines de coneixement ambiental ens sembla molt important i quasi decisiu. Saber on som i conèixer els criteris ètics que vinculen la ciència i la tecnologia amb la ciutadania responsable és imprescindible si necessitem canviar les actituds tòpiques del nostre entorn. En aquest àmbit, el paper de la (molta) gent que arrosseguen els actes de l’Ateneu pot ser un petit gra de sorra del canvi global.    

Esperem, doncs, tots els socis i amics de la casa. Però, encara més, necesitem especialment la vostra complicitat; comptem amb què arrossegueu més gent cada cop a aquests cicle (que, per cert, és gratuït) i a cicles com aquest. Hi ha en joc la creació d’una consciència ecològica global. Que la necessitem. Apunteu-vos, doncs, a l’agenda la setmana del 15 al 19 de setembre. Hi aprendrem molt.