Filosofia

Aquest mes, Claude Lévi-Strauss, l’home que ens va ensenyar que els primitius i els exòtics no existeixen, fa cent anys i tota Europa commemora el clàssic vivent. L’home que va posar la diferència com a regla i que va mostrar la diversitat com a valor arriba a l’alçada del seu centenari amb una obra plena i vigent, capaç encara d’ensenyar-nos moltes coses.

També a l’Ateneu Barcelonès tindrem dimarts vinent dia 11 (a 2/4 de 8)  l’antropòleg Manfred DÍEZ  GARCIA per parlar-ne. Hi ha alguna cosa de simbòlic en el fet que Lévi-Strauss tanquès la seva producció escrita fa tres anys, precisament amb un curt assaig sobre Ramon Llul amb què va agraïr el Premi Internacional Catalunya.  A tal senyor, tal honor.

I dimecres dia 12 un altre tast del cicle ‘Els Medievals’ que per a sorpresa dels organitzadors, està aplegant més de 50 persones cada dimecres. Aquest cop parlarem de les relacions entre cristianisme i islam a l’època medieval amb dos autèntics savis: Alexander FIDORA i Òscar DE LA CRUZ.  Que segueixi la festa de l’esperit. Hi esteu convidats. ¼/p>

Eguany a la secció de filosofia de l’Ateneu Barcelonès dedicarem un cicle sencer ni més ni menys que a la Filosofia Medieval, un tema que fa anys que no es tracta gaire fora de la Universitat i que ara està en un cert moment de ‘revival’ arreu d’Europa per motius diversos. Si el curs passat l’objecte d’estudi va ser Grècia i la seva petja, ara per pures raons de coherència ‘tocava’ l’època medieval -i amb l’ajut de Jaume Mensa (UAB) i amb un bon planter de professors catalans esperem dedicar set o vuit autèntiques lliçons de filosofia perfectament contemporànies al voltant d’aquest tema, en aparença tan ‘antic’.

Algú pot dir que amb el que està passant al món (heu llegit avui les portades dels diaris?) estudiar els medievals és un bonic exemple d’escapisme. Típica fugida d’una realitat que no ens agrada. I la resposta ha de ser: ‘De cap manera!’ Parlar i pensar sobre medievals, vés per on, pot ser una manera molt interessant d’aprendre sobre el nostre present. L’època medieval vol dir ‘el naixement d’Europa’ i Europa és avui el nostre marc. L’època medieval significa també el primer gran xoc de civilitzacions (i la nostra relació amb l’Islam és encara un tema de debat inesgotable). L’època medieval és, encara, un temps per a discutir sobre les formes del mestissatge (el primer mestissatge de la nostra cultura és la rcepció de l’Aristòtil grec a partir de l’àrab i el siríac). I, a més, l’època medieval és la del naixement de la ciutat i la de les tres cultures (que en època multicultural mereix ser repensada).       Dimecres dia 15 d’octubre comencem amb un debat sobre la relació entre medievals i romans, a càrrec de dos professors ben coneguts de l’Autònoma, Jaume Medina i Raúl Gabás que parlaran sobre Ciceró i Sant Agustí. El dimecres 29 tindrem també el professor sobre La filosofia dels grans monestirs, a càrrec del professor Udina. I d’aquí endavant una o dues conferències cada mes, sempre per pensar i aprendre coses noves. Us hi esperem. I per als afectats per la crisi i la ciutadania en general: les conferències de filosofia a l’Ateneu són gratuïtes. Tot i que com més socis, més independència. I més actes…   

Amb una magnífica conferència de Josep Maria Torras i Ribé sobre l’11 de setembre, començàvem a retrobar-nos a l’Ateneu, un cop passat l’estiu, alguns culs de mal asseure. L’autor de Felip Vè i Catalunya -un llibre imprescindible!- va fer una conferència magnífica, en què quedava clar que l’any 1714 fou qualsevol cosa excepte un atzar. Però a part d’agrair la claredat conceptual de Torras i Ribé, aquest post sobre el retorn a l’Ateneu al setembre té un punt de tristesa. Aquest estiu han mort el president del nostre Liceu Maragall de Filosofia, Manuel Satué, Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs.

Tots tres han estat tres professionals de l’ensenyament de la filosofia i gent vinculada a l’Ateneu en diverses èpoques. Formen part d’aquell petit grup de persones que, paucis notus, paucioribus ignotus, han construït la filosofia catalana des d’una de les trinxeres més dures: la de l’ensenyament secundari. Maria Rosa Borràs i Pilar Fibla, com a deixebles de Manuel Sacristan van ser les primeres dones militants del PSUC a la Facultat de Filosofia sota el franquisme i Manuel Satué, com a membre quasi perpetu de les successives Juntes directives del Col·legi de Llicenciats va ser també un home lliurat a la dignificació d’aquest ofici nostre, tan maltractat.

En retornar la democràcia, cap d’ells no va parar la mà, ni va exigir res. Ni honors, ni sous, ni càrrecs. Moren sense la Creu de Sant Jordi, que mereixien de llarg, i sense ni tan sols un homenatge d’agraïment. Però van servir el seu país i només desitjaren allò que van tenir: un lloc en la lluita per la igualtat dels humans. Per això són gent de record imprescindible. Entre tanta retòrica buida que es fa passar per filosofia i només és vanitat, hi ha gent que simbolitza el treball seriós i l’esforç continuat. I que pel seu sol esforç dignifica l’ofici. Gent com el personalista catòlic que fou Manuel Satué, com la lectora de Kant que fou Maria Rosa Borràs i com l’estudiosa de l’ecologisme polític que fou Pilar Fibla.

Cap d’ells no ha pogut deixar-nos una obra escrita considerable, perquè les circumstàncies polítiques del franquisme i la vida absorbent del professor de batxillerat no ho permeteren. Però ens queda la seva lliçó de dignitat, l’amor a l’ofici i la profunda dedicació a l’acte de pensar i fer pensar que és la filosofia. Des de l’Ateneu Barcelonès, els trobarem a faltar.  

Viure bé sense fer malbé és el títol genèric d’una setmana d’actes (15-19 de setembre) al voltant de la temàtica del medi natural, l’ecologia i l’ètica en què comptarem a l’Ateneu Barcelonès amb els pensadors ambientalistes i de l’àmbit tecnocientífic més significatius d’ara mateix. Ens acompanyaran el periodista Antonio Cerrillo (de La Vanguardia), Antoni Vilanova, pioner del periodisme ecologista, Jordi Pigem (especialista en temes de sostenibilitat i decreixement de la Universitat de Barcelona), Montse Escartín i Marta Tafalla (especialistes en el tema de drets dels animals de la Universitat de Girona i de la UAB, respectivament), Pep Puig i Quim Coromines (físics i especialistes en energies alternatives) i tindrem ocasió de veure un DVD sobre les emocions dels animals, amb comentaris de Pilar Fibla. Es tracta d’un programa absolutament “de luxe”, amb ponents potser no gaire coneguts del gran públic però molt especialment significatius de la consciència ambientalista.

Creiem que aquest cicle, programat conjuntament per les seccions de filosofia i ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, té un valor per ell mateix –i ha de servir per donar-nos eines suficients i per avaluar allò que tòpicament alguns anomenen “la magnitud de la tragèdia”. Però també ens pot orientar sobre el sentit d’una ciutadania responsable en el futur. Després de l’ensurt per manca de pluges que Catalunya va patir a les primeries d’enguany, oferir eines de coneixement ambiental ens sembla molt important i quasi decisiu. Saber on som i conèixer els criteris ètics que vinculen la ciència i la tecnologia amb la ciutadania responsable és imprescindible si necessitem canviar les actituds tòpiques del nostre entorn. En aquest àmbit, el paper de la (molta) gent que arrosseguen els actes de l’Ateneu pot ser un petit gra de sorra del canvi global.    

Esperem, doncs, tots els socis i amics de la casa. Però, encara més, necesitem especialment la vostra complicitat; comptem amb què arrossegueu més gent cada cop a aquests cicle (que, per cert, és gratuït) i a cicles com aquest. Hi ha en joc la creació d’una consciència ecològica global. Que la necessitem. Apunteu-vos, doncs, a l’agenda la setmana del 15 al 19 de setembre. Hi aprendrem molt.

 Enguany la secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonés, s’ha centrat en l’estudi d’un tema divulgatiu, la filosofia grega, a partir de la convicció expressada per molts socis, que era convenient refrescar conceptes bàsics de la tradició humanística. Algunes conferències realment memorables, com la de Gómez-Pin sobre Aristòtil i la taula rodona sobre Cínics i Epicuris, justificarien per elles soles una temporada. També hem tingut alguna sessió d’homenatge magnífica, rl dia de  la conversa de Miquel Costa amb Xavier Rubert de Ventós a propòsit de Per què Filosofia? I una commemoració del Dia Internacional de les Dones de categoria. I la presència al maig de 3 filòsofs de la Universitat de València. Acavàvem  el curs de la millor manera aquest juny amb una reflexió sobre el cervell social i sobre els fonaments biològcs de la pesonalitat amb Pilar Fibla i Josep Call, que ha posat sobre la taula lguns temes importants.    Per al curs vinent el programa està quasi del tot prevista i pensat a partir de la nostra convicció que l’Ateneu ha de ser un dels ‘llocs forts’ del pensament a Barcelona. Començarem amb una setmana també ‘forta’ al setembre: un minicurset d’ètica i medi ambient que ens ocuparà tota una setmana seguida sota el títol Viure bé sense fer malbé. També intentem un cicle ‘de risc’ sobre filosofia medieval, amb la presència d’especialistes molt destacats i difícils de sentir a Barcelona. Estem pensant per al febrer en un minicicle sobre pensament oriental. I en la forma de conmemorar el 100 aniversari de Lévi Strauss i els 200 anys de Darwin. A més tenim segur que l’Ajuntament de Barcelona donarà el nom de Francesc Pujols a l’antic passatge del Duc de la Victòria –i mirarem de fer festa grossa en honor al ‘filòsof’ de l’Ateneu per antonomasia.      

Però tota aquesta activitat no seria possible sense una convicció compartida per tots els ateneistes: cal dinamitzar la societat ‘bombardejant-la’ amb idees noves. En això estem, al servei de la Ciutat. Per això necessitem cada vegada més socis, més amics i més impuls. Tormarem, doncs, a trobar-nos al setembre i preparem una reunió conjunta de tots els membres de la  Secció el proper octubre. Fins aleshores, bones vacances a totes i a tots.   

A suggèrència de Marta Doltra, voldria obrir un debat on-line sobre la educació líquida de què ens va parlar, de forma molt suggeridora, l’Albert Llorca, dissabte passat a la sessió del Liceu Maragall. S’ha dit que educar vol dir dues coses: 1-marcar camins (educació més sòlida i rígida)  i també  2.-  “acompanyar” en el camí (educació més líquida i tolerant amb la forma de ser de l’alumne).  ¿Hi ha camins en educacióo fem camins en caminar, com deia Machado? . Aquest problema l’hem tingut sempre però ara es nota amb més força.Penso que el fracàs de l’educació potser es en un altre lloc. Fins els 16 anys tothom ha d’estar a l’escola vulgui o no, però els estudis no “serveixen” per “triomfar” ni per “fer diners” i molts alumnes no volen estudiar. A la ESO han sorgit els “objectors de l’ensenyament”: alumnes que boicotegen la classe en nom de la “llibertat”. Diuen que no se’ls pot obligar a assistir a classe en contra del que demanen els seus interessos (són adolescents de menys de 16 anys).

Un dels objectius que a l’Ateneu hem de perseguir amb més ganes és el de vincular-nos amb la xarxa cultural de la ciutat i amb tothom qui treballa per la llengua i pel país. En aquest sentit és una bona notícia saber que s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Institut Cambó per tal de fer amb una certa continuïtat activitats al voltant de la cultura grecollatina i de la seva prestigiosa col·lecció Bernat Metge.  Ens agrada pensar que l’èxit de les conferències que enguany hem dedicat a la història de la filosofia grega tindrà una continuïtat amb les converses que a partir de l’any vinent encetarem un o dos cops cada curs vinculades a les obres que vagi publicant aquesta prestigiosa col·lecció. A més els socis podran adquirir cada volum amb un 25% de descompte i la biblioteca de la casa s’enriqueix de manera sensible.   L’Ateneu i la Col. Bernat Metge han mantingut una trajectòria molt paral·lela al llarg del temps, en tant que instítucions de cultura privades però amb vocació pública. No seria exagerat dir que com a institucions compartim fins i tot ‘una certa idea’ del que implica la cultura: seriositat, obertura al món, ciutadania, arrelament… i la dosi de rauxa necessària per tirar endavant en moments complicats. A la casa, ens agrada sentir-nos ‘homes de bé i com cal’, que és com Carles Riba traduïa l’intraduïble kalos kai agathós dels grecs. Així doncs, benvingut aquest nou conveni i que –si pot ser- redundi en el millor coneixement dels clàssics i en el millor lligam entre els especialistes i la bona divulgació cultural.

 Només uns mots per agrair a tots els ateneistes, socis i/o amics, l’acollida al cicle 3 pensadors de la Universitat de València. Haver tingut amb nosaltres professors com els doctors Llinares, Marrades i Sanfélix ha estat un autèntic plaer i em sembla que d’ara endavant serà difícil llegir Nietzsche, Montaigne o Hume sense tenir en compte el que hem après en les seves lliçons magistrals. Que a València estan passant coses importants en l’àmbit del pensament ha quedat més que demostrat i esperem poder repetir la trobada amb ells i amb altres pensadors valencians també el curs vinent.  

Però la programació científica i filosòfica de l’Ateneu continua, i arriba al final d’aquest curs amb un petit cicle que ens agradaria destacar. Aquest juny a l’Ateneu Barcelonès ens esperen dos actes que caldrà seguir. Es tracta de la conferència del professor Josep Call (Institut Max Planck - Leipzig) sobre La ment social del ximpanzé (divendres, dia 20) i la projecció del DVD de la sèrie Poden pensar els animals?, produït per la BBC que prèviament ens presentarà Pilar Fibla (dimecres, 18). Aquesta sèrie consta de 3 episodis i esperem poder-la passar íntegra el curs vinent, però de moment ens servirà d’aperitiu per a la conferència del Dr. Call, autor, per cert, amb Michel Tomasello, d’un llibre bàsic sobre el tema Primate Cognition publicat a Oxford University Press (1997).

Enguany la professora de filosofia Pilar Fibla ja ens ha introduït (en les converses dels dissabtes al Liceu Maragall) en l’obra de Frans de Waal que en llibres com Bien natural, La política de los chimpancés o Primates y filósofos, ha plantejat qüestions apassionants sobre la conducta animal -que a més aporten molta llum a la conducta humana. Ara amb en Josep Call podrem aprofundir sobre el tema, amb una de les primeres autoritats mundials en la matèria, que -a més- parla la nostra llengua. Serà una ocasió per replantejar molts dels nostres tòpics culturals i acostar filosofia i ciència cognitiva. À ne pas manquer.

Una de les coses que des de la Secció de Filosofia volíem fer des de temps enrera és la de portar a l’Ateneu filòsofs d’altres Universitats d’arreu de les terres de parla catalana i de l’Estat espanyol. Al cap i a la fi, per sort, l’Ateneu és ja un lloc habitual de trobada de professors de les diverses universitats de Barcelona i de la Catalunya estricta i ara toca oferir als socis i als qui patim la dèria per les idees un tast del que s’està pensant arreu. Enguany hem pogut iniciar aquest camí amb tres professors de la Universitat de València i, en la mesura del possible, pensem continuar amb aquest projecte també l’any vinent…

El dia 22 de maig (dijous) tindrem amb nosaltres Joan Baptista Llinares parlant sobre la influència de Dovstoievski en Nietzsche. Llinares va traduir textos de Heidegger al català i és un estudiós de Nietzsche ben conegut. El dia 29 (dijous) vindrà Julián Marrades (autor d’un important llibre recent sobre Hegel) a parlar sobre Montaigne (per cert, molt d’actualitat a partir de la nova traducció dels seus Essais a Proa). El dia 30 (divendres) tindrem Vicente Sanfélix parlant sobre religió i il·lustració. Sanfélix és un conegut especialista en Wittgenstein i ha publicat també una bona antologia de Hume. Són, en definitiva, tres personalitats significatives i com que aquest any la secció s’ha dedicat molt a estudiar el pensament grec, ens podran oferir un interessant contrapunt modern.

Us esperem, doncs, molt especialment. I ens agradarà rebre aquí les vostres impressions sobre les conferències.

Aquest és el primer post del nou bloc (perquè segons l’IEC hem de dir bloc i no ‘blog’) de la Secció de Filosofia del nostre Ateneu Barcelonès.

A més de donar-vos la benvinguda a aquesta eina dinàmica de comunicació, us encoratjo a participar-hi activament, usant el bloc com un instrument per discutir conferències, fer propostes, divulgar inquietuds, encetar temes de debat i de tertúlia i, si s’escau, posar verd el moderador d’aquest espai, que sóc jo mateix.

Cada cop més l’Ateneu va entrant en l’era de les noves tecnologies i espero que al llarg del mandat d’aquesta Junta serà possible que totes les nostres conferències es puguin veure des de casa per Internet, si algun dia no tenim ganes o possibilitats d’arribar al carrer de la Canuda. Però una conferència és poca cosa sense un debat posterior, sense els llibres que ens incita a llegir, etc! El bloc intenta, doncs, ‘allargar’ el debat, permetre que hi entrin noves veus. Esperem -i necessitem- la vostra participació i la vostra crítica.

Al cap i a la fi, la filosofia és diàleg i el pare fundador, Sòcrates, es definia ell mateix com el tàvec d’Atenes (aquell insecte, semblant a la mosca, proveït d’un fibló que li permet de travessar la pell i xuclar la sang). Usem, doncs, aquesta eina informàtica com un fibló. I sense necessitat de xuclar la sang.